Després del cop d'estat de juliol del 36 i dels tres anys de guerra civil, va començar a Espanya una dictadura que va durar fins l'any 75, l'any de la mort de Franco. Durant tots aquells anys hi va haver temps suficient com per fer assimilar a la població una sèrie de falses explicacions, algunes de les quals s'exposaran a continuació, sobre les raons que havien portat els militars a aixecar-se contra el govern.
Segons l'article publicat al Público, 23 de març del 2013, titulat “Los mitos del 18 de julio” i coordinat por Francisco Sánchez, amb la col·laboració Puell de la Villa, Aróstegui, González Calleja, Raguer, Núñez Seixas, Hernández Sánchez y Ledesma, encara ara hi ha polítics o comentaristes que justifiquen la guerra civil espanyola com a inevitable. En aquest article s'hi desmenteixen 10 dels molts mites franquistes, sobretot relacionats amb les causes de la insurrecció. En primer lloc, la República no era un fracàs que havia d'acabar inevitablement provocant una guerra. El febrer del 36 va guanyar el Front Popular, una coalició d'esquerres, i això va suposar una tornada a la democràcia i a les reformes socials que havien quedat estancades durant el bienni negre. El règim va justificar-se primer sota el pretext que hi havia un caos social que estava afectant la pàtria espanyola (un caos que era provocat pels mateixos militars i que disminuïa en relació al de la II República); més tard parlaven del “perill comunista”, de la por d'una suposada intervenció de la URSS a Espanya que venia de l'encontre d'uns documents, actualment atribuïts a Mola, un general Franquista que va controlar Pamplona i Saragossa entre d'altres, segons els quals la Unió Soviètica volia iniciar una revolució l'estiu del 36. No hi havia cap revolució prevista, si més no, no des del bàndol republicà. Els militars, per la seva banda, ja feia temps que planejaven la insurrecció; l'assassinat de Calvo Sotelo, dirigent del partit monàrquic Renovación Española el 13 de juliol de 1936, va ser l'al·licient dels militars per aixecar-se: ja estava tot planejat.
Tampoc no hi havia el que els militars van batejar com el “terror roig”, no hi havia assassinats ni d'empresaris ni d'eclesiàstics. Aquest últim punt és una altre aspecte rellevant a tenir en compte. Durant la preparació del cop d'estat no hi constava la defensa de la religió, sinó l'amenaça davant una revolució comunista o la defensa de la unitat de la nació espanyola davant els nacionalismes català i basc, per exemple. Però els militars no afusellaven massivament a la població en defensa de la religió, ells mateixos no ho incloïen dins el recull de motivacions per aixecar-se. Però quan José Giral va entregar les armes als milicians i va dissoldre l'exèrcit el 19 de juliol del 36, els republicans es van revoltar contra la contrarevolució que havien iniciat els militars contra una revolució suposada que mai va existir. Els militars van provocar la revolució social que definien com a causa del seu aixecament, van ser la causa de l'inici d'allò contra el que suposadament lluitaven. Quan els republicans es van fer amb les armes, el govern va perdre el control sobre la població: hi va començar a haver persecucions de dirigents de partits de dretes, conservadors. I associat als mots “dreta” i “conservador” sempre hi apareix el mot “catòlic”. Va ser llavors, i no abans, quan es van començar a assassinar bisbes i altres religiosos, quan, si bé és cert que la majoria van donar suport al cop d'estat qualificant-lo de creuada, alguns no van fer-ho. I al butlletí oficial de la Junta de Defensa de Burgos del 8 de setembre del 36 ja s'hi va incloure la defensa de la religió com a una de les causes de la insurrecció. D'aquesta manera va anar avançant una guerra injusta i dura, com totes, i una repressió que va estar farcida de mentides i que va aconseguir la involució de la societat que tant convenia als sectors conservadors, una guerra amb poques causes clares i moltes falsos pretextos.
Clàudia Armengol Balust - continuació (no em deixava adjuntar-lo tot)
Comentaris de text: 10 falsos mitos sobre el franquismo
2. El asesinato de Calvo Sotelo no precipitó nada.
Aquest fragment és una font secundària escrita a l’article 10 falsos mitos sobre el franquismo de Zaratiegui i que ens explica l’assassinat del dirigent monàrquic José Calvo Sotelo i les seves conseqüències.
Així doncs, ens situem a finals de la República, en el període de govern del Front Popular, on els més conservadors volien organitzar un cop d’Estat contra aquesta República. La conspiració militar va ser dirigida per Emilio Mola i la Guerra Civil va començar al Marroc el dia 17 de juliol (1936-1939).
L’assassinat va ser el 14 de juliol a Madrid fet per un grup d’esquerre com una resposta de l’assassinat del tinent Castillo que participava amb les milícies d’esquerra. La mort de Calvo Sotelo es va dir que va accelerar el pla del cop d’Estat però això no és així perquè l’inici del cop d’Estat coincideix amb uns contractes firmats amb Mussolini el 1 de juliol de 1936, com veiem, abans de la mort del dirigent monàrquic. En aquest contracte s’acordava la venta d’armes d’Itàlia als financers.
Això ens porta a deduir que el cop d’Estat ja estava pactat i que l’assassinat de Calvo Sotelo no va tenir res a veure, sinó que els militars ho van fer servir com una excusa més per induïr a la Guerra Civil.
3. La fecha del golpe dependía del apoyo fascista.
Aquest fragment és una font secundària escrita al article 10 falsos mitos sobre el franquismo de Zaratiegui i que ens explica que la data del cop depenia del recolzament fascista de Mussolini, feixisme italià, i de Hitler, l’Alemania nazi.
Ens situem doncs, dins de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), després de la creació del Comitè de No-Intervenció l’agost del 1936, els insurrectes van ser els més afavorits per l’ajuda en armament d’Alemania i d’Itàlia com avions, tancs, artilleria, fussells i municions. Alemania va enviar la seva aviació; la anomenada Legió Còndor, i també va enviar-hi algunes armes noves, i Itàlia va enviar el Corpo Truppe Volontaire i una contribució en armament.
En el text, es destaquen sobretot les accions de Itàlia, ja que Calvo Sotelo va firmar un acord per comprar-ne les armes el 1 de juliol, però també s’ha de tenir en compte les d’Alemania i la quantitat de voluntaris, tant d’aquests països com d’altres, que van combatre amb les tropes dels insurrectes, els quals eren afins al feixisme o d’ideologia ultracatòlica. Per la transmesa d’aquest armament, a Itàlia, a Roma concretament es van signar un seguit de contractes que actualment es poden consultar.
7. No había ninguna revolución comunista en marcha.
Aquest fragment de text és una font secundària escrita al article 10 falsos mitos sobre el franquismo de Zaratiegui que ens explica que la Revolució Comunista que se suposava que hi havia en aquell temps és mentida.
En la contextualització històrica de la Guerra Civil Española (1936-1939), molts dels problemes socials es van veure reflexats en la divisió de la societat en dos bàndols que van lluitar entre ells amb objectius diferents. Un bàndol, els grups d’esquerres que defensaven la República, i l’altre, els grups de dretes que volien un règim més conservador i catòlic.
En la Guerra Civil, els militars van fer un cop d’Estat, dirigit per Emilio Mola, amb la intenció de posar fi les reformes fetes durant el Bienni Reformista (1931-1933) i el govern del Front Popular però en la dictadura de Franco es va dir que es planejava un aixecament de caire comunista, cosa totalment falta ja que els grups d’esquerres volien que la República seguís vigent sense cap govern comunista.
Sílvia Vicente Serraïma 2n batx A INICI DEL COP D'ESTAT - Mites de la guerra civil La insurrecció militar del juliol de 1936 va tenir lloc després de cinc anys de República, durant els quals havien governat tant partits de dreta com d'esquerra. L'organització del cop d'Estat es va iniciar després de les terceres eleccions de la República, on va guanyar una coalició de partits d'esquerra. Un dels motius pels quals es diu que es va realitzar la insurrecció és que Espanya en aquell moment es trobava en una revolució comunista i pretenien aturar-la. La veritat és que el govern que s'estava duent a terme, amb Manuel Azaña com a President de la República, era un govern pacífic i no hi havia en marxa cap revolució de cap mena. Aquesta agrupació d'esquerres era vista per les dretes com una amenaça per començar una revolució i van iniciar les conspiracions per dur a terme la insurrecció militar. Tot i l'evident divisió interna que hi havia dins d'Espanya, el cop d'Estat no era una inevitable conseqüència a la tensió social present en l'ambient. El cop d'Estat va estar determinat per l'ajuda extranjera, ajuda italiana i alemana, que van permetre iniciar-lo i, al mig fracassar, continuar amb una guerra civil. Així, la insurrecció militar no va tenir res a veure amb una divisió interna d'Espanya sinó que es va produïr gràcies a l'ajuda que van proporcionar altres forces feixistes d'Europa que volien veure a Espanya com una aliada nacionalista i no com un enemic republicà en la guerra que inevitablement esclataria al cap d'uns anys a Europa. El cop d'Estat va tenir el suport dels militars i va ser organitzat per generals de tot Espanya. El secto militar espanyol mai havia estat molt content amb la República, ja que els hi havia tret privilegi i drets. És per això que després del govern de dretes, que els hi havia tornar una part dels seus privilegis, quan van tornar a guanyar les esquerres van decidir acabar amb la República. Després de la insurrecció i de la guerra civil es va difondre la idea de que allò havia de passar perquè la República havia sigut un desastre. La República va ser un govern complicat ja que va suposar molts canvis i hi va haver molta diversitat de partits i opinions que alhora van dividir la població. Durant els anys de República hi va haver bastantes revoltes i conflictes socials, però era normal perquè s'estaven canviant moltes coses i, alhora, hi havia unes expectatives molt altes per part de les classes més baixes que no van ser complertes i van causar decepció. La República, però, hauria pogut continuar durant anys si no hagués sigut destrossada pels militars. No es pot saber fins quan hagués durat o com hagués acabat, però jo crec que el cop d'Estat va eliminar la República abans de que fós la seva hora de ser eliminada. Com que la guerra la va guanyar el bàndol franquista, durant els posteriors anys de dictadura i fins i tot durant la mateixa guerra hi va haver l'anomenada "propaganda franquista", que enaltia els ideals franquistes i modificava fets per tal de justificar les seves accions.
COMENTARIO DE TEXTO: ARTÍCULO 1: Negar los grandes desórdenes de todo tipo que hubo durante la II República es negar las evidencias. Durante la II República se cometieron todo tipo de actos vandálicos con el fin de conseguir el propósito de algunos, de aquellos que querían manifestarse de cualquier manera. Tal i como dice el texto, la república fue destruida por un golpe de estado que acabó por convertir-se en una terrorífica guerra civil. Un golpe que se produjo porque España no estaba completamente unida, cada partido tenía sus propias opiniones, y sus propias formas de actuar. Ya que cada partido tenía sus ideas, España tuvo que lidiar, por un lado con la derecha autoritaria fascinada por la experiencia fascista, y con la izquierda obrera, que consideraba de manera habitual, que la democracia era incompatible con el capitalismo. Por lo tanto, y aunque muchas personas lo nieguen, desde mi punto de vista España si que estaba dividida, cada partido quería cosas diferentes, tenían opiniones diferentes, y maneras de actuar diferentes, la cual cosa indudablemente esta desigualdad de opiniones llevo a España a padecer uno de sus mayores sufrimientos (a nivel político, y a nivel personal de españoles) la primera guerra civil española. Después esta la iglesia y la religión. Negar la persecución religiosa es negar la evidencia. Durante todo el régimen franquista, la iglesia fue víctima de las atrocidades que se les causaron. Durante aquella época la religión y todo aquello con lo que estaba relacionado, sufrió un gran odio respecto a aquellos que tenían la mayoría de poder, es decir, contra aquellos que querían lo mejor para España, pero teniendo en cuenta tan solo su opinión. Era entonces cuando España ya estaba sumida en su peor pesadilla, la guerra civil. Mientras los ricos seguían haciéndose más ricos, los pobres seguían empobreciéndose, mientras los políticos discutían sobre el poder de España, esta fue cayendo cada vez más en la miseria. Todos aquellas personas que no podían ver como España se sumía cada vez más en la miseria decidieron, ante la desesperación tomar-se la justicia por su mano, fue así como las gentes, empezaron a cometer barbaridades, como fueron ataques a conventos, ejecuciones de sacerdotes, frailes y monjas. Es por todo eso que la mayoría de las gentes, intentaban hacer creer que los frentes populares formaban parte del partido democrático, mientras la derecha era totalitaria y fascista, para así simplificar las cosas de tal manera hasta llegar al engaño de la realidad, superando así la sociedad española, la guerra civil.
La guerra civil espanyola va deixar, rere si, una sèrie de mites tant des del bàndol falangista com des del bàndol republicà. Després d’haver passat una dictadura franquista, els mites republicans van anar desapareixent, perquè els franquistes els van anar desmuntant. Però ara que s’ha acabat la dictadura, i es pot escriure lliurement sobre qualsevol dels bàndols, hi ha autors que estan desmentint també els mites falangistes. El primer gran mite sobre el que escriu, diu que la república era un desastre perquè estava molt desestabilitzada i que tard o d’hora acabaria amb una guerra civil; quan en realitat eren els mateixos militars que van fer el cop d’estat els que estaven desestabilitzant la república. Encara que és cert que hi havia una mica d’inestabilitat a part de la que creava la falange, no era, ni de lluny, suficient per justificar el cop d’estat; el nombre de propietaris i empresaris assassinats abans del 18 de juliol és ínfim, i el nombre de religiosos inexistent (per tant no hi havia quasi inestabilitat en comparació amb els anys 20). A més, els falangistes van necessitar recolzament estranger (alemany i italià) perquè sinó el cop mai hagués arribat a una guerra civil, ja que no tenien suficient recolzament espanyol. Per tant, aquesta excusa de la inestabilitat de la II república era mentida. Encara i això, aquest mite va ser amb el que Franco va justificar el seu cop, i durant tota la dictadura va ser vàlid. D’aquest primer mite, se’n deriva un altre que afirma que Espanya està dividida en dues meitats destinades a enfrontar-se, quan en realitat, si haguessin estat dues meitats, els falangistes no haguessin necessitat ni el recolzament italià ni l’alemany; que enviaven munició, armament i soldats des d’ambdós països (que els falangistes els pagaven a crèdit). Sense aquest recolzament exterior, el cop d’estat hagués fracassat i mai hagués arribat a una guerra civil. A més, dintre del bàndol republicà, hi havia molts partits enfrontats entre ells, i per tant disgregats que lluitaven contra una falange completament unida i coordinada. En realitat, va ser la unió de tots aquests factors la que decantà la guerra cap al bàndol falangista; ja que quan el bàndol republicà va reaccionar unit (i va comprar armament a la Unió Soviètica), ja era massa tard per guanyar la guerra. Un altre gran mite és el de que la URSS pretenia entrar a Espanya per instaurar el comunisme, quan en realitat el comunisme mai no va sortir de la Unió Soviètica. Per recolzar aquesta afirmació, els sollevats van presentar una sèrie de documents (que s’atribueixen al general Mola) on senyala l’inici d’una revolució a l’estiu del 36. Aquests documents van ser una de les pedres angulars de la propaganda del bàndol franquista i, encara que ja s’han determinat com a falsos, hi ha gent que els segueix esgrimint com a justificació de la rebel•lió militar. En aquest punt, cal determinar que el fet que aleshores aquests documents fossin presos per certs, era d’esperar. Ja que la gent voldria proves. Però que encara avui se’ls faci cas, demostra que no hi havia justificació possible per aquest cop militar que portà a tota Espanya cap a una dictadura.
6 comentaris:
Clàudia Armengol Balust – 2n Batx. A
Després del cop d'estat de juliol del 36 i dels tres anys de guerra civil, va començar a Espanya una dictadura que va durar fins l'any 75, l'any de la mort de Franco. Durant tots aquells anys hi va haver temps suficient com per fer assimilar a la població una sèrie de falses explicacions, algunes de les quals s'exposaran a continuació, sobre les raons que havien portat els militars a aixecar-se contra el govern.
Segons l'article publicat al Público, 23 de març del 2013, titulat “Los mitos del 18 de julio” i coordinat por Francisco Sánchez, amb la col·laboració Puell de la Villa, Aróstegui, González Calleja, Raguer, Núñez Seixas, Hernández Sánchez y Ledesma, encara ara hi ha polítics o comentaristes que justifiquen la guerra civil espanyola com a inevitable. En aquest article s'hi desmenteixen 10 dels molts mites franquistes, sobretot relacionats amb les causes de la insurrecció.
En primer lloc, la República no era un fracàs que havia d'acabar inevitablement provocant una guerra. El febrer del 36 va guanyar el Front Popular, una coalició d'esquerres, i això va suposar una tornada a la democràcia i a les reformes socials que havien quedat estancades durant el bienni negre. El règim va justificar-se primer sota el pretext que hi havia un caos social que estava afectant la pàtria espanyola (un caos que era provocat pels mateixos militars i que disminuïa en relació al de la II República); més tard parlaven del “perill comunista”, de la por d'una suposada intervenció de la URSS a Espanya que venia de l'encontre d'uns documents, actualment atribuïts a Mola, un general Franquista que va controlar Pamplona i Saragossa entre d'altres, segons els quals la Unió Soviètica volia iniciar una revolució l'estiu del 36. No hi havia cap revolució prevista, si més no, no des del bàndol republicà. Els militars, per la seva banda, ja feia temps que planejaven la insurrecció; l'assassinat de Calvo Sotelo, dirigent del partit monàrquic Renovación Española el 13 de juliol de 1936, va ser l'al·licient dels militars per aixecar-se: ja estava tot planejat.
Tampoc no hi havia el que els militars van batejar com el “terror roig”, no hi havia assassinats ni d'empresaris ni d'eclesiàstics. Aquest últim punt és una altre aspecte rellevant a tenir en compte. Durant la preparació del cop d'estat no hi constava la defensa de la religió, sinó l'amenaça davant una revolució comunista o la defensa de la unitat de la nació espanyola davant els nacionalismes català i basc, per exemple. Però els militars no afusellaven massivament a la població en defensa de la religió, ells mateixos no ho incloïen dins el recull de motivacions per aixecar-se. Però quan José Giral va entregar les armes als milicians i va dissoldre l'exèrcit el 19 de juliol del 36, els republicans es van revoltar contra la contrarevolució que havien iniciat els militars contra una revolució suposada que mai va existir. Els militars van provocar la revolució social que definien com a causa del seu aixecament, van ser la causa de l'inici d'allò contra el que suposadament lluitaven. Quan els republicans es van fer amb les armes, el govern va perdre el control sobre la població: hi va començar a haver persecucions de dirigents de partits de dretes, conservadors. I associat als mots “dreta” i “conservador” sempre hi apareix el mot “catòlic”. Va ser llavors, i no abans, quan es van començar a assassinar bisbes i altres religiosos, quan, si bé és cert que la majoria van donar suport al cop d'estat qualificant-lo de creuada, alguns no van fer-ho. I al butlletí oficial de la Junta de Defensa de Burgos del 8 de setembre del 36 ja s'hi va incloure la defensa de la religió com a una de les causes de la insurrecció. D'aquesta manera va anar avançant una guerra injusta i dura, com totes, i una repressió que va estar farcida de mentides i que va aconseguir la involució de la societat que tant convenia als sectors conservadors, una guerra amb poques causes clares i moltes falsos pretextos.
Clàudia Armengol Balust - continuació (no em deixava adjuntar-lo tot)
Júlia López Manuel
2n Batxillerat A
Comentaris de text: 10 falsos mitos sobre el franquismo
2. El asesinato de Calvo Sotelo no precipitó nada.
Aquest fragment és una font secundària escrita a l’article 10 falsos mitos sobre el franquismo de Zaratiegui i que ens explica l’assassinat del dirigent monàrquic José Calvo Sotelo i les seves conseqüències.
Així doncs, ens situem a finals de la República, en el període de govern del Front Popular, on els més conservadors volien organitzar un cop d’Estat contra aquesta República. La conspiració militar va ser dirigida per Emilio Mola i la Guerra Civil va començar al Marroc el dia 17 de juliol (1936-1939).
L’assassinat va ser el 14 de juliol a Madrid fet per un grup d’esquerre com una resposta de l’assassinat del tinent Castillo que participava amb les milícies d’esquerra. La mort de Calvo Sotelo es va dir que va accelerar el pla del cop d’Estat però això no és així perquè l’inici del cop d’Estat coincideix amb uns contractes firmats amb Mussolini el 1 de juliol de 1936, com veiem, abans de la mort del dirigent monàrquic. En aquest contracte s’acordava la venta d’armes d’Itàlia als financers.
Això ens porta a deduir que el cop d’Estat ja estava pactat i que l’assassinat de Calvo Sotelo no va tenir res a veure, sinó que els militars ho van fer servir com una excusa més per induïr a la Guerra Civil.
3. La fecha del golpe dependía del apoyo fascista.
Aquest fragment és una font secundària escrita al article 10 falsos mitos sobre el franquismo de Zaratiegui i que ens explica que la data del cop depenia del recolzament fascista de Mussolini, feixisme italià, i de Hitler, l’Alemania nazi.
Ens situem doncs, dins de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), després de la creació del Comitè de No-Intervenció l’agost del 1936, els insurrectes van ser els més afavorits per l’ajuda en armament d’Alemania i d’Itàlia com avions, tancs, artilleria, fussells i municions. Alemania va enviar la seva aviació; la anomenada Legió Còndor, i també va enviar-hi algunes armes noves, i Itàlia va enviar el Corpo Truppe Volontaire i una contribució en armament.
En el text, es destaquen sobretot les accions de Itàlia, ja que Calvo Sotelo va firmar un acord per comprar-ne les armes el 1 de juliol, però també s’ha de tenir en compte les d’Alemania i la quantitat de voluntaris, tant d’aquests països com d’altres, que van combatre amb les tropes dels insurrectes, els quals eren afins al feixisme o d’ideologia ultracatòlica. Per la transmesa d’aquest armament, a Itàlia, a Roma concretament es van signar un seguit de contractes que actualment es poden consultar.
7. No había ninguna revolución comunista en marcha.
Aquest fragment de text és una font secundària escrita al article 10 falsos mitos sobre el franquismo de Zaratiegui que ens explica que la Revolució Comunista que se suposava que hi havia en aquell temps és mentida.
En la contextualització històrica de la Guerra Civil Española (1936-1939), molts dels problemes socials es van veure reflexats en la divisió de la societat en dos bàndols que van lluitar entre ells amb objectius diferents. Un bàndol, els grups d’esquerres que defensaven la República, i l’altre, els grups de dretes que volien un règim més conservador i catòlic.
En la Guerra Civil, els militars van fer un cop d’Estat, dirigit per Emilio Mola, amb la intenció de posar fi les reformes fetes durant el Bienni Reformista (1931-1933) i el govern del Front Popular però en la dictadura de Franco es va dir que es planejava un aixecament de caire comunista, cosa totalment falta ja que els grups d’esquerres volien que la República seguís vigent sense cap govern comunista.
Sílvia Vicente Serraïma
2n batx A
INICI DEL COP D'ESTAT - Mites de la guerra civil
La insurrecció militar del juliol de 1936 va tenir lloc després de cinc anys de República, durant els quals havien governat tant partits de dreta com d'esquerra. L'organització del cop d'Estat es va iniciar després de les terceres eleccions de la República, on va guanyar una coalició de partits d'esquerra. Un dels motius pels quals es diu que es va realitzar la insurrecció és que Espanya en aquell moment es trobava en una revolució comunista i pretenien aturar-la. La veritat és que el govern que s'estava duent a terme, amb Manuel Azaña com a President de la República, era un govern pacífic i no hi havia en marxa cap revolució de cap mena. Aquesta agrupació d'esquerres era vista per les dretes com una amenaça per començar una revolució i van iniciar les conspiracions per dur a terme la insurrecció militar.
Tot i l'evident divisió interna que hi havia dins d'Espanya, el cop d'Estat no era una inevitable conseqüència a la tensió social present en l'ambient. El cop d'Estat va estar determinat per l'ajuda extranjera, ajuda italiana i alemana, que van permetre iniciar-lo i, al mig fracassar, continuar amb una guerra civil. Així, la insurrecció militar no va tenir res a veure amb una divisió interna d'Espanya sinó que es va produïr gràcies a l'ajuda que van proporcionar altres forces feixistes d'Europa que volien veure a Espanya com una aliada nacionalista i no com un enemic republicà en la guerra que inevitablement esclataria al cap d'uns anys a Europa.
El cop d'Estat va tenir el suport dels militars i va ser organitzat per generals de tot Espanya. El secto militar espanyol mai havia estat molt content amb la República, ja que els hi havia tret privilegi i drets. És per això que després del govern de dretes, que els hi havia tornar una part dels seus privilegis, quan van tornar a guanyar les esquerres van decidir acabar amb la República. Després de la insurrecció i de la guerra civil es va difondre la idea de que allò havia de passar perquè la República havia sigut un desastre. La República va ser un govern complicat ja que va suposar molts canvis i hi va haver molta diversitat de partits i opinions que alhora van dividir la població. Durant els anys de República hi va haver bastantes revoltes i conflictes socials, però era normal perquè s'estaven canviant moltes coses i, alhora, hi havia unes expectatives molt altes per part de les classes més baixes que no van ser complertes i van causar decepció. La República, però, hauria pogut continuar durant anys si no hagués sigut destrossada pels militars. No es pot saber fins quan hagués durat o com hagués acabat, però jo crec que el cop d'Estat va eliminar la República abans de que fós la seva hora de ser eliminada.
Com que la guerra la va guanyar el bàndol franquista, durant els posteriors anys de dictadura i fins i tot durant la mateixa guerra hi va haver l'anomenada "propaganda franquista", que enaltia els ideals franquistes i modificava fets per tal de justificar les seves accions.
Naiara Batistti Moreno (2n Batxillerat A)
COMENTARIO DE TEXTO: ARTÍCULO 1:
Negar los grandes desórdenes de todo tipo que hubo durante la II República es negar las evidencias. Durante la II República se cometieron todo tipo de actos vandálicos con el fin de conseguir el propósito de algunos, de aquellos que querían manifestarse de cualquier manera. Tal i como dice el texto, la república fue destruida por un golpe de estado que acabó por convertir-se en una terrorífica guerra civil. Un golpe que se produjo porque España no estaba completamente unida, cada partido tenía sus propias opiniones, y sus propias formas de actuar. Ya que cada partido tenía sus ideas, España tuvo que lidiar, por un lado con la derecha autoritaria fascinada por la experiencia fascista, y con la izquierda obrera, que consideraba de manera habitual, que la democracia era incompatible con el capitalismo. Por lo tanto, y aunque muchas personas lo nieguen, desde mi punto de vista España si que estaba dividida, cada partido quería cosas diferentes, tenían opiniones diferentes, y maneras de actuar diferentes, la cual cosa indudablemente esta desigualdad de opiniones llevo a España a padecer uno de sus mayores sufrimientos (a nivel político, y a nivel personal de españoles) la primera guerra civil española. Después esta la iglesia y la religión. Negar la persecución religiosa es negar la evidencia. Durante todo el régimen franquista, la iglesia fue víctima de las atrocidades que se les causaron. Durante aquella época la religión y todo aquello con lo que estaba relacionado, sufrió un gran odio respecto a aquellos que tenían la mayoría de poder, es decir, contra aquellos que querían lo mejor para España, pero teniendo en cuenta tan solo su opinión. Era entonces cuando España ya estaba sumida en su peor pesadilla, la guerra civil. Mientras los ricos seguían haciéndose más ricos, los pobres seguían empobreciéndose, mientras los políticos discutían sobre el poder de España, esta fue cayendo cada vez más en la miseria. Todos aquellas personas que no podían ver como España se sumía cada vez más en la miseria decidieron, ante la desesperación tomar-se la justicia por su mano, fue así como las gentes, empezaron a cometer barbaridades, como fueron ataques a conventos, ejecuciones de sacerdotes, frailes y monjas.
Es por todo eso que la mayoría de las gentes, intentaban hacer creer que los frentes populares formaban parte del partido democrático, mientras la derecha era totalitaria y fascista, para así simplificar las cosas de tal manera hasta llegar al engaño de la realidad, superando así la sociedad española, la guerra civil.
Victor Simic de Torres
La guerra civil espanyola va deixar, rere si, una sèrie de mites tant des del bàndol falangista com des del bàndol republicà. Després d’haver passat una dictadura franquista, els mites republicans van anar desapareixent, perquè els franquistes els van anar desmuntant. Però ara que s’ha acabat la dictadura, i es pot escriure lliurement sobre qualsevol dels bàndols, hi ha autors que estan desmentint també els mites falangistes.
El primer gran mite sobre el que escriu, diu que la república era un desastre perquè estava molt desestabilitzada i que tard o d’hora acabaria amb una guerra civil; quan en realitat eren els mateixos militars que van fer el cop d’estat els que estaven desestabilitzant la república. Encara que és cert que hi havia una mica d’inestabilitat a part de la que creava la falange, no era, ni de lluny, suficient per justificar el cop d’estat; el nombre de propietaris i empresaris assassinats abans del 18 de juliol és ínfim, i el nombre de religiosos inexistent (per tant no hi havia quasi inestabilitat en comparació amb els anys 20). A més, els falangistes van necessitar recolzament estranger (alemany i italià) perquè sinó el cop mai hagués arribat a una guerra civil, ja que no tenien suficient recolzament espanyol. Per tant, aquesta excusa de la inestabilitat de la II república era mentida. Encara i això, aquest mite va ser amb el que Franco va justificar el seu cop, i durant tota la dictadura va ser vàlid.
D’aquest primer mite, se’n deriva un altre que afirma que Espanya està dividida en dues meitats destinades a enfrontar-se, quan en realitat, si haguessin estat dues meitats, els falangistes no haguessin necessitat ni el recolzament italià ni l’alemany; que enviaven munició, armament i soldats des d’ambdós països (que els falangistes els pagaven a crèdit). Sense aquest recolzament exterior, el cop d’estat hagués fracassat i mai hagués arribat a una guerra civil. A més, dintre del bàndol republicà, hi havia molts partits enfrontats entre ells, i per tant disgregats que lluitaven contra una falange completament unida i coordinada. En realitat, va ser la unió de tots aquests factors la que decantà la guerra cap al bàndol falangista; ja que quan el bàndol republicà va reaccionar unit (i va comprar armament a la Unió Soviètica), ja era massa tard per guanyar la guerra.
Un altre gran mite és el de que la URSS pretenia entrar a Espanya per instaurar el comunisme, quan en realitat el comunisme mai no va sortir de la Unió Soviètica. Per recolzar aquesta afirmació, els sollevats van presentar una sèrie de documents (que s’atribueixen al general Mola) on senyala l’inici d’una revolució a l’estiu del 36. Aquests documents van ser una de les pedres angulars de la propaganda del bàndol franquista i, encara que ja s’han determinat com a falsos, hi ha gent que els segueix esgrimint com a justificació de la rebel•lió militar. En aquest punt, cal determinar que el fet que aleshores aquests documents fossin presos per certs, era d’esperar. Ja que la gent voldria proves. Però que encara avui se’ls faci cas, demostra que no hi havia justificació possible per aquest cop militar que portà a tota Espanya cap a una dictadura.
Publica un comentari a l'entrada